Dones i poesia.

D'un temps cap aquí al meu bloc de poesia intento fer un reflex de les coses que em passen posant-hi de vegades més pa que formatge. O bé les faig una mica massa tràgiques o les disfresso amb un toc de dolçor que no els hi fa cap nosa.
Darrerament m'he fixat que quan m'he posat a escriure sobre una noia, no sempre la mateixa, he canviat l'enfoc de la situació. M'explico. Abans quan parlava sobre alguna noia ho feia com si li parlés a cau d'orella o la tingués a un pam del nas. Ara la situació ha derivat en un descobriment, una apropament, un moment intens, com un clímax per acabar amb un "passa de llarg" esfereïdor.
És exactament, amb major o menor intensitat i rapidesa la meva relació actual amb les dones.

Aquest poema, Helena n'és un exemple.

Batalles guanyades: en solitari

Darrerament, tret d'algun pas en fals, he anat poc a poc configurant un seguit de victòries en batalles de la vida diària. Petits passos de la meua vida, del no naufragar en l'anar i venir del pas del temps.
Treure'm el carnet de conduir, tenir una feina estable o fer alguna que altra amistat impensable fa tan sols un parell o tres d'anys son aquella classe de petits reptes que un cop superats i vistos des de la perspectiva del pas del temps es puguen considerar petites batalles guanyades a base de hores, dies, setmanes o mesos de suor i esforços.
Els restrocesos, en termes generals, han estat petites reculades que, per una banda m'han fet perdre un temps preciós de la meua vida i per l'altra m'han ajudat a agafar més embranzida en les coses en que estava en procés d'agafar amb la punta dels dits i al darrer minut s'escapen.

I per acabar una recomanació: el ja mític grup El Belda i el conjunt badabadoc.

Siniestro total

Ahir a Tortosa van fer el concert final de l'edició '08 del concurs Ebremusik que va guanyar Tumbuctú i com a cap de cartell els mítics Siniestro Total amb un directe molt divertit.
ja vam començar bé la nit abans del concert, un bon sopar a una pizzeria i uns xupitos gratis.

Destacats: el gran ambient, els xiulets a l'alcalde i l'inmediatesa del sopar.

Salut!

Creuant l'Assut.

Era una tarda d'Agost de molta calor. Tot just vam arribar a la platja fluvial de Tivenys quan ella es va arromangar els pantalons texans i li va donar al seu pare les sabatilles. No tenia previst creuar l'Assut però ella sola va animar-se. El riu anava molt buit però hi havia trams d'una fondària que em cobria fins el cap. Ens vam disposar a creuar i el seu rostre va il·luinar-se amb el sol i els seus ulls molt més brillants que de costum. I reia.
Poc a poc ens vam agafar, primer de les mans i després gairebé a l'altura dels colzes i vam anar sortejant obstacles. El procés era sempre el mateix. Jo l'agafava i anava provant llocs per on ella pogués passar mullant-se el mínim possible. I en alguna vegada em vaig veure amb l'aigua al coll, literalment, mentre ella anava passant de pedra en pedra. M'agafava fort, d'una manera especial. No em feia gens de mal i ella es sentia segura agafada a mi i saltant, no dubtava ni un sol instant i apretava fort al donar-se impuls.
Ara mateix no se quant vam poder tardar en creuar l'Assut però tinc molt present a la memòria la seva samarreta de tirants grana, els seus texans fins gairebé els genolls i com ja en arribar a l'altra banda em va dir: "Gràcies!" amb una veu dolçíssima i el petó que em va fer a la galta, com cada vegada que ens tornem a trobar.

Jordi TV?

Una de les coses que més m'ha agradat d'este simpàtic blog que m'he creat és l'opció de posar els videos de Youtube. N'he posat de grups musicals, del transvasament i em sembla que aviadet ampliaré els continguts. Surten de manera desordenada i no crec que hi hagi una programació estable però es poden anar veient cosetes.

Salut!

House

Ja fa molt temps que estic enganxat a la serie de Cuatro House . Ahir va acabar la quarta temporada d'una manera més aviat accidentada. Amb una mort molt inesperada i amb el Dr House a l'UCI de l'hospital on treballa. A més l'amistat amb l'oncoleg Dr Wilson es queda a l'aire.
Un final de temporada que a mi em va sorprendre bastant.

La pagina de la serie a Cuatro: www.cuatro.com/microsites/house

Lluís Llach i Josep Carreras

Avui he mirat uns dels quatres videos que tinc disponibles a la dreta del bloc de Lluís Llach. El vaig veure amb Feliu Ventura al Palau Sant Jordi i des de llavors que m'hi he anat aficionant. Tinc, sobretot discs en directe d'ell: Poetes, A Verges 2007, Que no s'apagui la llum, A l'Olympia, Al Camp Nou i Gener 1976 i algún altre d'estudi com l' I.
Però m'he fixat amb el darrer dels quatre. El que apareix juntament amb Josep Carreras cantant Abril'74. He investigat una mica i és un disc anomenat Junts on també hi ha un DVD. Ja tinc el proper a comprar-me!

Salut i música!